NOVETATS NOVEL·LA NADAL’10

Els jocs de la fam, III: L’ocell de la revolta
Collins, Suzanne

La Katniss ha tornat a desafiar i a vèncer el Capitoli, però tot i haver sortit victoriosa del camp de batalla, al poder no li agrada perdre. El president Snow vol revenja i ha deixat molt clar que tothom corre perill: la família de la Katniss, els seus amics i qualsevol que visqui al Districte 12.

A la web dels Jocs de la fam sortegen coses molt interessants, voleu participar?

La veritable confessió de Charlotte Doyle
Avi

No hi ha gaires noies de tretze anys acusades d’assassinat, jutjades i declarades culpables. Jo en vaig ser una. I la meva història, tot i haver passat força anys enrere, té prou valor que ser explicada. Alerta, però: si les idees fortes i l’acció us ofenen, no la llegiu. Jo intentaré explicar la veritat, tal com la vaig viure.


Ulysses Moore, 6: La primera llave
Baccalario, Pierdomenico

El pare Phoenix va fullejar a tota presa les pàgines del vell àlbum al que havia anat recopilant pacientment articles de diari i fotografies de Kilmore Cove. Va saltar totes les que corresponien als anys posteriors al casament de l’Ulysses i la Penelope, i de sobte es va trobar cara a cara amb la Patricia Banner. La mare de’n Rick. Era una fotografia del funeral del seu marit. Solidaritzats amb el dolor dels Banner, tots els habitants del Kolmore Cove havien asistit com a una única família unida pel mar.
-Caram...-mormolà el pare Phoenix, posant-se en peu-. Caram –va repetir.
Va agafar la fotografia i la va tornar a mirar. A l’instant va notar que tremolava. Li tremolaven les mans i els braços. Li tremolaven fins i tot els genolls, fins tal punt que es va veure obligat a recolzar-se a la taula. Va prendre una llarga glopada d’aire.
-Caram –va dir per tercera vegada.
Al funeral del seu marit, la Patricia Banner portava al coll una clau amb tres tortugues. La primera clau...



Acadèmia Spence, 3: Dulce y Lejano
Bray, Libba

Ha passat un anys des que la Gemma va arribar a l’Acadèmia Spence. La seva mare va ser assassinada, el seu pare és addicte al làudan; sola, la Gemma ha confiat en la insospitada força i ha descobert l’habilitat de viatjar a un món encantat anomenat Els Regnes, on la màgia negra regna salvatge. Malgrat el risc, la Gemma s’ha entregat a la màgia i ha creat noves aliances. L’Ordre –el misteriós grup al que una vegada la seva mare va pertànyer- vol el control dels regnes, així com els enigmàtics Rakshana.
Impulsada pels esdeveniments que no deixen de sotragar la seva existència. El destí al que la Gemma s’enfronta amenaça amb enfonsar-la dins el caos. No només en els Regnes, sinó també a la rígida societat victoriana les regles de la qual la jove ha desafiat.
A cavall entre dos móns la Gemma intentarà restablir l’equilibri i retornar la màgia al lloc que aquesta reclama.


Doce relatos fantásticos

El llibre recull dotze fascinants relats breus de nous talents alemanys del gènere fantàstic. Ambientades en enigmàtics móns hivernals, aquestes narracions revelen secrets màgics i malediccions terrorífiques, i estan protagonitzades per inquietants personatges: ésser malèfics, mítics trols i ombrívols elfs entre d’altres. L’últim i sorprenent relat, obra del reconegut Hohlbein, presenta un episodi insòlit que li succeeix a una família amb un inesperat i sorprenent final.


L’Ot i els gegants de gel
Gaiman, Neil

En una vil·la de l’antiga Noruega, hi viu en Rarot, un noi que tothom coneix com a Ot. Després de la mort del seu pare fuig lluny de casa. Un dia, endinsat al bosc, es troba un ós, una guineu i una àguila, tres criatures molt estranyes que l’arrosseguen al viatge més extraordinari que mai hagi imaginat. Poderosos déus nòrdics, ciutats emmurallades i gegants de gel es donen la mà en aquesta aventura tan especial.


La segunda vida de Bree Tanner
Meyer, Stephenie

Vaig veure canviar el seu cos. Es va arraulí sobre la teulada amb una mà agafada al ràfec. Tota aquella misteriosa simpatia havia desaparegut i ara era un caçador. Això era quelcom que jo reconeixia. Quelcom amb el que em sentia còmoda perquè ho entenia. Vaig desconnectar el cervell. Era el moment de caçar. Vaig prendre aire profundament i vaig atraure l’aroma de la sang al meu interior dels humans d’allà baix. No eren els únics que havia a la zona, però sí els que estaven més a prop. Qui anessis a donar caça era la classe de decisió que havies de prendre abans d’olorar la teva pressa. Ara ja era massa tard per triar res.


Emily the Strange: Els dies perduts
Reger, Rob ; Gruner, Jessica

Qui és l’Emily?

L'Emily té tretze anys.
Pot saltar per damunt d’edificis molt alts; bé, segurament podria fer-ho si s’ho proposés. Però prefereix fer migdiades amb els seus quatre gats negres, o muntar un accelerador de partícules fet de gasa, llenties i agulles imperdibles, o tocar la bateria o fer murals de clons de clavegueres clivellades i amb claus o, molt més divertit, obligar algú a dir “clons de clavegueres civellades i amb claus” tretze cops, cada vegada més de pressa..., i assenyalar-lo amb el dit i riure-se’n.

Si t’agrada l’Emily podeu visitar la seva web aquí.


L’accident de madame Delacroix
Vergés, Oriol

Des de la mort dels seus pares, la Sara i els seu germà adolescent s’han d’espavilar sols. Un dia, és escollida per fer de jurat en un cas d’assassinat frustrat. L’acusat és un jove artista que suposadament hauria intentat matar la senyora Delacroix, la propietària d’una galeria d’art. El jove és absolt per falta de proves, però la Sara ha quedat tan trasbalsada per les revelacions que s’han fet durant el judici que no es pot treure del cap una pregunta: què s’amaga darrere la imatge respectable de la senyora Delacroix? I decideix investigar per seu compte.