Els jocs de la fam és el primer títol d'una trilogia i és, segons la meva opinió, es clar, el millor de la sèrie.
És el millor perquè tot el que passarà, i passaràn moltes coses, és sopresa total, perquè barreja diferents gèneres però sobretot les aventures i la fantasia en un equilibri quasi perfecte i perquè els personatges protagonistes tenen molta força.
L'estructura també és clarament clàssica. Els llibre comença fent-nos la presentació dels personatges protagonistes i dels diferents espais, després ens introdueix a els jocs del títol d'una forma brutal i des d'aleshores fins a l'apoteòsic final et fa pujar i baixar com en una muntanya rusa vivint així uns quants moment-climax. Recordem: l'atac de les vespes batedores, la troballa d'en Peeta semi enterrat, el final de la Rue, la persecusió i atac dels tributs vocacionals, la lluita final a la Cornucòpia amb els mutants... tot aixó ens prepara per a un final inesperat.
Aquest llibre és fantàstic i no només perquè pertany a aquest gènere sino també per la estona fantàstica que un passa mentre ho esta llegint.
Tot i que crec que la lectura dels tres llibres s'ha de fer per tancar les trames i la història, es gaudeix més amb la lectura del primer i el segón llibre, en aquest ordre, el tercer ja és "otro cantar".