EL LLIBRE DEL CEMENTIRI de Neil Gaiman

Em sap greu però vaig marxar de vacances i em vaig descuidar de comentar-vos el que m'havia semblat aquest llibre.

He de dir que no m'ha semblat malament, no és que m'hagi semblat que sigui per llençar cohets però el llibre es llegeix bé i és entretingut a més de tenir un argument original, no creieu?

L'emprenta de l'autor és evident, escenaris foscos i tenebrosos, móns paral·lels, personatges bons i dolents, fantasía i aventura, tot barrejat dóna com a resultat una història térbola i trista on el personatge principal no deixa de ser un nen perdut i abandonat que se sent sol enmig d'un munt de personatges estranys i que fins i tot es pot arribar a pensar que només estan a la seva ment. Si filem una mica prim fins i tot prodiem dir que la història no deixa de ser una metàfora sobre la soledat i la por a enfrontar-se amb la realitat, el no voler sortir d'un espai que ofereix seguretat a un món estrany ple d'incerteses. I vosaltres que en penseu?

Podeu veure altres comentaris al bloc d'Al·lots, a Las vacaciones de Holden o a Dr. Read Good, en general coincideixen en que tot i no ser Coraline, es una lectura força recomanable.